Una llum en l'obscuritat

Recomano veure el documental Una luz en la oscuridad. La protagonista és Marta Borrell, que amb 15 anys en el moment del rodatge volia entendre per què hi ha tanta diferència entre l’educació que rep aquí i la que reben milions d’infants als països en desenvolupament. Tornant del viatge de final de curs al Marroc, on havien visitat algunes escoles rurals, li va cridar l’atenció com s’hi aprenia. Ni corta ni perezosa, va parlar-ho a casa i d’una família de ment curiosa i crítica van marxar cap a Moçambic, a l’illa d’Ibo, per veure-ho in situ. Va confirmar que, tot i que s’ha avançat molt en l’accés a l’educació amb el nombre més alt de nens i nenes a escola, les iniquitats en la qualitat no s’han reduït. Molts dels infants escolaritzats no aprenen i acaben sense saber quasi llegir ni escriure. I a secundària, els nivells d’assistència i d’aprenentatge van disminuint.

Una de les coses que la van sorprendre era com els professors repetien i repetien i els alumnes havien de memoritzar. Al documental es veu com d’avorrides són les classes. I per saber-ne les raons va entrevistar experts del Banc Mundial o de la Unesco, entre d’altres. De les converses s’extreu que les causes són vàries però tots estaven d’acord que no s’havia posat el focus en la qualitat de l’educació i d’aquí la importància de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 4, en què s’estableix “Garantir un educació de qualitat inclusiva i equitativa per promoure les oportunitats d’aprenentatge per a tothom”. Recordem que els Objectius del Mil·lenni, predecessors dels ODS, només se centraven a assolir l’educació primària universal.

Per arribar a una educació de qualitat cal invertir-hi, i també en el professorat, en els mètodes, ensenyar el que necessitaran en el futur, no el que ens servia en el passat.

I cal animar els adolescents amb visió com la Marta, el nostre present i futur, perquè canviïn les coses si s’ho proposen.