De nou, les festes majors

Fa un any escrivia sobre les festes majors i ho feia en un moment en què sortíem del confinament, i en què el respecte per la malaltia era molt present. Van ser unes festes amb pocs actes, en què es va apel·lar a la responsabilitat de cadascun de nosaltres i tot­hom va respondre amb resiliència. Dotze mesos més tard, són molts els nous factors que entren en joc en les festes d’aquest estiu que impedeixen que tampoc les puguem celebrar amb normalitat.

D’entrada cal comptar amb el cansament pandèmic que arrosseguem tots, i que està dificultant la comprensió i la paciència a l’hora de respectar les restriccions. Les avançades vacunacions també generen una relativa sensació d’estar sortint de la pandèmia, i de seguretat d’aquells que ja tenen completada la vacunació. Finalment, el relaxament de certes mesures, com ara no haver de dur mascareta al carrer, també ha contribuït a la creença que això ja va millor, en un moment en què ha aparegut la variant més contagiosa. Es tracta, doncs, d’un cúmul de circumstàncies que afavoreixen la falsa sensació que ja podem relaxar-nos i fer festa amb normalitat.

El departament de Salut, molt conscient de la situació sanitària i social, ja va preveure unes restriccions per les festes, com els aforaments o uns horaris limitats en els concerts. Però, el paper ho aguanta tot, i el que vam viure al Roser d’Ordino és la prova que aquestes mesures no van ser suficients, un cop afegim tots els factors anteriors. Per sort, la comissió de festes va reaccionar molt bé, així com el ministeri de salut, determinant unes mesures més estrictes per evitar nous incidents de no respecte del distanciament social.

Les festes majors són uns moments esperats, en què les evidents interaccions són l’ingredient perfecte per a la transmissió de la pandèmia. Vista la situació, no ens en toca cap altra que tenir una mica més de paciència i esperar que les properes festes ja siguin com les que tots desitgem.