Precarietat laboral

La Covid-19 ha perjudicat especialment el jovent, fent que actualment aquesta generació sigui la que té més risc de patir pobresa i exclusió social. Els contractes temporals són els primers que s’han trencat arran de la crisi que estem patint, una crisi que hem enllaçat amb l’anterior i que, si no s’hi posa remei, també enllaçarem amb la següent. La lluita contra la precarietat laboral i la creació d’ocupació en condicions dignes sempre ha estat la màxima prioritat per als sindicats. El nostre objectiu no és només que la població jove trobi una ocupació laboral, sinó que reivindiquem que aquesta ocupació sigui estable i de qualitat. Entenem que aquestes premisses també haurien de ser desitjables per tota la societat així com una obligació per als governs. Els sindicats volem denunciar que el mercat laboral és cada dia més precari i deriva en un bloqueig vital que els impedeix desenvolupar-se com a persones. Aquest model productiu està matant els seus projectes de vida i des dels sindicats no ens quedarem amb els braços plegats veient com enterren tota una generació de joves. Si ens fixem en les dades de l’any anterior a la pandèmia (2019), a Catalunya observem que la variació anual percentual entre els joves menors de 34 anys és del 7,4%. L’augment més preocupant de la taxa d’atur la pateixen els joves d’entre 16 i 20 anys amb una diferència de l’11,5% respecte al 2019 i els joves d’entre 20 i 25 anys amb una diferència del 9,5%. Les dades per gènere ens indiquen que l’atur femení es consolida per sobre del masculí i que les dones joves pateixen més atur que els homes de la mateixa edat: entre elles la taxa d’atur és del 24,4% i entre ells del 21,2%. I si a més hi afegim intenció de fer treballar més anys les persones per poder accedir a les seves jubilacions, això només agreuja una situació ja per si mateixa molt complicada.