Creat:

Actualitzat:

En els darrers mesos, hem passat de tenir una visió de l’economia fosca, com si travesséssim un túnel sense fi, a tenir indicis per a l’esperança.

La crisi financera de 2008 va ser puntual però els seus efectes es van fer sentir durant molts anys perquè els Governs de tot Europa van ser lents i no van reaccionar a temps ni amb contundència per ajudar l’economia.

El 2020 quan l’economia andorrana anava camí de fer un any històric, la pandèmia ens va agafar a tots per sorpresa, i la destrucció econòmica ha sigut considerable. Aquest cop els governs de tot Europa, i especialment el nostre, sí que han reaccionat a temps i amb eficàcia i han evitat mals que encara podrien haver estat pitjors.

Tot i els riscos i les incerteses a què s’afronta el nostre país, inclòs el de possibles rebrots per l’aparició de noves variants de la Covid, el panorama ha canviat en pocs mesos, i comença a arrelar l’esperança i inclús en alguns sectors l’optimisme.

Les xifres de visitants del nostre país dels mesos de juny i juliol han estat similars a les de 2019 i les expectatives del segon semestre de l’any són molt positives, si la pandèmia no ens espatlla la temporada turística. Sens dubte el grau d’avenç de la vacunació i la fi de les restriccions als països veïns que han mantingut paralitzada la nostra economia sumen a favor de la reactivació econòmica.

Les agències de ràting de Standard and Poor’s i Fitch preveuen que el 2022 i 2023 siguin anys amb forts creixements de la nostra economia. No obstant això, serà necessari continuar aprovant legislació que permeti estar Andorra a l’avantguarda de la transformació digital, esperar un temps prudencial a aplicar eventuals reformes fiscals fins que les empreses s’hagin pogut recuperar per seguir invertint en el creixement del país, i que les reformes no malmetin l’atractiu que actualment té el nostre país per a la inversió estrangera.

*Vladimir Fernández, Armengol, Soci Crowe

tracking