Esport per a tothom

Mens sana in corpore sano. Aquesta cita llatina és un mantra per a moltes persones, ja que podem aplicar-la a tots els moments de la nostra vida, inclosa la infància. No obstant això, practicar esport no sempre és fàcil per als nens amb limitacions de mobilitat o diversitat funcional. En aquests casos familiars, professionals de l’educació i la salut (professors, monitors de temps lliure, metges, psicòlegs, fisioterapeutes, etc.) han d’unir esforços per motivar aquest col·lectiu i una de les maneres de fer-ho és familiaritzant-los amb els diferents esports que puguin ser atractius per a ells, ja que segons els experts, els nens i nenes amb diversitat funcional que practiquen esports adaptats tenen millor rendiment escolar, augmenten la seva autoestima i interioritzen més fàcilment conceptes com el treball en equip o la fixació d’objectius. A més d’aprendre habilitats de lideratge, desenvolupen una major capacitat per sociabilitzar amb altres nens i nenes de la seva edat, canalitzen millor la seva energia i tenen més autocontrol. D’altra banda, la pràctica d’exercici els proporciona un millor desenvolupament de les seves habilitats físiques i motores, entre les quals l’equilibri, la regulació del to muscular, la coordinació, la ubicació espacial o la lateralitat.

És fonamental que pares i entrenadors tinguin un enfocament realista: els pares han d’entendre que els fills potser no puguin incorporar-se a les competicions estàndards, encara que sí que ho poden fer a les especials i quan no hi hagi activitats esportives adaptades i amb suport per a nens i nenes amb diversitat funcional s’han de buscar solucions amb esports adaptats i inclusius. Si ens trobéssim amb el supòsit de problemes per relacionar-se o de comportament, una bona opció és començar per esports individuals com la natació o l’atletisme en pista, on pot sentir-se més còmode i fer-lo partícip dels seus beneficis.