Objectius, objectius, objectius

En el seu llibre L’home a la recerca de sentit, el psicoterapeuta Viktor Frankl parla sobre com una persona pot sobreviure a qualsevol esdeveniment catastròfic, sempre que es tingui un objectiu a llarg termini.

Frankl s’exposa a si mateix com a exemple de la seva teoria: abans de ser tancat per fer treballs forçats a Auschwitz, tenia a punt un llibre per publicar; però quan els nazis el van capturar, van cremar el seu text. Des de llavors, el seu únic objectiu al llarg del seu empresonament va ser sobreviure per reescriure el llibre. En altres paraules, Frankl creia en la transcendència i superació de conflictes externs i interns, greus i senzills, en aconseguir tenir objectius establerts.

Diverses dècades després, Brian Little, professor de la Universitat de Cambridge, va continuar la teoria de Viktor Frankl. Ell considerà que són els objectius importants i significatius els que no tan sols motiven l’evolució de la personalitat, sinó que també generen una vida més feliç.

Little afegí que la felicitat és possible si l’objectiu posseeix un significat important per a un, ja que la confiança en aconseguir-lo enforteix l’autoestima i, per tant, la salut en general.

En altres paraules, és important plantejar-se objectius realistes i que siguin importants per a un mateix –i no tant per complaure altres persones– i que ens apassionin de tal manera que generin una sensació d’omnipotència.

En cas que hi hagi objectius, però sense un pla per assolir-los, Little recomana buscar quins són aquells amb poc progrés, i a partir d’aquí identificar els que causen estrès o desesperança i abandonar-los. Seguir per iniciar aquells que realment ens il·lusionen. A partir d’una bona definició d’allò que volem aconseguir, a curt, mitjà i llarg termini, caldrà dur a terme els plans d’acció necessaris per poder arribar a aconseguir-los.

Potser aquest sigui un dels camins que l’home actual necessiti seguir per poder sobreviure a les excessives demandes de la vida actual.