La vivenda està de moda

Es veu que l’estiu és un bon moment per parlar de la vivenda perquè el mes passat, l’Observatori de l’Institut d’Estudis Andorrans va fer pública l’enquesta periòdica que fa a la població, en aquest cas uns 742 persones enquestades i escollides aleatòriament, per tal de saber què en pensa sobre aspectes generals, i és curiós que enguany la principal preocupació no és la Covid-19 sinó l’encariment de la vivenda a la qual dediquen més d’un 30% del seu salari. Per altra part, els mitjans de comunicació van finalitzar la setmana amb el mateix tema, arran de la reunió de la Taula Nacional de l’Habitatge creada ara fa dos anys pel Govern. La premsa recull en portada diferents informacions des de l’altra vessant, la del negoci immobiliari: el desacord de l’AGIA i de l’APBI amb la pròrroga en els ajuts al lloguer, l’augment de la venda de pisos en un 158% el segon trimestre de l’any, i l’existència d’uns 8.500 pisos buits. Evidentment els agents immobiliaris i els propietaris defensen els seus interessos, com nosaltres defensem els nostres i tot el que obstaculitzi la manera de guanyar-se la vida en provoca una queixa, però per altra part, està clar que hi ha un desequilibri entre la quantitat de pisos buits que hi ha al país i la dificultat que té la majoria de la població de trobar un lloguer que pugui pagar, perquè de moment el preu el marca la demanda. Un dels objectius de l’Agenda 2030 proposada per les Nacions Unides, i de la qual forma part el Principat d’Andorra, és fer el que sigui necessari per l’accés a un habitatge digne. A banda dels bons propòsits de les administracions, s’ha de fer un esforç per tal d’aconseguir l’equilibri entre el negoci immobiliari i els drets de la població, és a dir, regular el sector per tal que no sigui possible l’especulació. No hem d’oblidar que Andorra viu encara del turisme i que aquests turistes necessiten una sèrie de serveis que donen persones que tenen dret a un habitatge digne i que puguin pagar.