Ultra (massa?) connectats

Avui en dia existeixen un gran ventall d’aparells connectats, com ara el telèfons intel·ligents, els rellotges, les tauletes i els ordinadors, les videoconsoles, els televisors, els assistents personals i fins i tot els cotxes. Actualment, les noves tecnologies que tenim al nostre abast fan que estiguem cada vegada més connectats amb els altres però, gran contradicció, més allunyats del contacte humà, ja que prevalen els lligams virtuals davant dels reals. Un recent estudi d’ANA Economia, el primer portal d’Andorra especialitzat en informació econòmica, empresarial i financera, estableix que el 50% dels joves andorrans de 16 i 17 anys naveguen per internet més de quatre hores al dia mentre que el 82% dels adults entrevistats afirmen connectar-se a la xarxa més de tres vegades al dia. I si mirem enquestes realitzades en altres països els resultats són semblants, per no dir més alarmants. Segons YouGov (Regne Unit), la manca d’accés a la xarxa provoca estrès en el 44% de les persones entrevistades, les quals afirmen en un 19% que passen més temps a internet que amb les seves famílies i que donen més importància a la comunicació virtual que a la que tenen amb les seves parelles. Als Estats Units, tal com va publicar Harris Interactive l’any 2008 (no em vull imaginar quins serien els resultats avui en dia), la xarxa de les xarxes ja ocupava fa més de 10 anys una part integral a la vida quotidiana del 65% dels americans i el 46% de les dones i el 30% dels homes van admetre preferir passar dues setmanes sense sexe que sense internet. Aquestes dades ens haurien de preocupar, ja que prioritzant el contacte virtual perdem cada vegada més les relacions humanes directes, essencials per al bon desenvolupament de l’ésser humà. En les nostres societats ultra (massa?) connectades, i abans que sigui massa tard, caldria prioritzar iniciatives que fomentin la reducció de l’ús d’internet i prioritzin el contacte humà davant del virtual.