Un viatge de proximitat

L’estiu, sovint, s’associa a viatge, encara que aquest estiu i l’anterior siguin viatges no gaire llunyans, com els bons aliments, de temporada i proximitat. Un possible viatge de proximitat és fer el Camino de Santiago, n’hi ha varietat i en podeu fer un trosset, un bon tros o tot sencer. Un cop una molt bona amiga i viatgera de llarga distància, em va dir “el meu somni seria fer el Camino de Santiago”. Fer el Camino, independentment de si el fas per motius religiosos, espirituals o esportius, pot resultar una experiència del tot diferent, depenen com hi vas i amb qui hi vas. Si decidiu fer-lo amb la parella serà com continuar amb la vostra relació però sense haver-vos de discutir per qui ha buidat el rentaplats avui o qui ha sigut el que va netejar el bany la darrera vegada, això sí, cap al final de les etapes i segons com va el cansament podeu discutir per coses de la mateixa transcendència. Si hi aneu amb un amic o amiga, a banda de les experiències relacionades amb l’entorn, aprofundireu, sobretot, en el coneixement de les virtuts positives i negatives, incloses manies desconegudes del teu gran amic que faran que cap al final del viatge vulguis perdre’l uns dies de vista, o pensar amb aquest, me l’estimo molt, però no torno a viatjar-hi. També podeu optar per fer el viatge amb un petit grup de coneguts, amb diferents graus de confiança, en aquest cas tindreu aventura assegurada, perquè les fal·leres, dèries i fixacions de cadascun faran del Dragon Khan, una miniatura d’emocions. L’última opció és fer-lo en solitud, és a dir, començar-lo a fer tu sol, tot i anant trobant-te gent amb qui compartir, o no, fragments de camí. És una sensació diferent ja en el fet que és una decisió pròpia que no pots retreure a ningú si no acaba sent el que tu pensaves. De fet és un viatge amb tu mateix on a poc a poc et vas esvaint per a dibuixar-te una altra vegada, i en aquests temps que corren va bé tornar-se a dibuixar. Us l’aconsello!