L'emergència climàtica

Fa uns dies, i coincidint amb l’onada de calor que ha fet batre els rècords de temperatures, el Panell Internacional sobre el Canvi Climàtic, format per les Nacions Unides, emetia un nou informe. Aquesta vegada afirmant, de forma més contundent, que els efectes del canvi climàtic tenen origen en l’activitat humana. A grans trets, els científics avisen de l’augment de les temperatures màximes, de la pujada del nivell del mar i de l’augment dels fenòmens meteorològics intensos i extrems, a causa de les emissions de CO₂ i metà. El nou informe ja no parla d’hipòtesis i alerta dels efectes mediambientalment irreversibles. Les conseqüències ja fa dies que s’evidencien i no són una qüestió del futur.

Cada vegada hi ha més consciència i augmenta el nombre d’accions en algunes llars. Es tracta, però, de petits gestos sense renunciar a qualitats de vida que hem assimilat com a essencials. Algunes empreses o indústries també estan compromeses amb el respecte del medi ambient, un valor afegit cada vegada més apreciat pels clients. Però, malauradament, aquestes accions només s’incorporen si no van en detriment dels resultats econòmics. Els estats tenen un paper fonamental, i cada vegada són més nombroses les decisions i els acords polítics. Però res del que es fa és suficient i els canvis són massa lents en relació amb la velocitat que reclamen els informes dels científics per evitar conseqüències més dramàtiques. Per aconseguir revertir o frenar la situació calen accions globals i immediates en l’àmbit individual, en les grans indústries i acords polítics. No es tracta de petites accions superficials, sinó de canvis sobre les produccions, els transports, el consumisme, en definitiva. Cal posar de potes amunt el funcionament del món.

Veient les dificultats que estem tenint per sortir d’una altra qüestió global com és la pandèmia, els pronòstics per sortir de la situació climàtica no són gaire esperançadors.