Andorra, Societat Anònima?

Andorra està accelerada transformant-ho tot en negoci: els carrers dissenyats per a turistes i cotxes; atraccions a tot arreu, ponts tibetans, tobogans, miradors; tots els plans d’urbanisme desfasats, l’habitatge és un bé d’inversió o torres de Benidorm a Escaldes.

Cada cop vivim menys en un país amb empreses que ens proveeixen serveis, productes i llocs de treball, i més en parc d’atraccions, plató de YouTube i urbanització d’especulació financera. És fonamental que tinguem emprenedors i negoci, però hauríem de replantejar-nos i debatre l’equilibri del mercat materialista amb la nostra vida cívica comuna: on necessitem negoci i on necessitem un altre enfocament comunitari en les relacions familiars, l’educació, la salut o la natura.

Ens queda bona part dels boscos i muntanyes comunals com un bé per gaudir, caldria protegir-los sense posar atraccions a tot arreu. Caldria revifar quarts, veïnats o germandats. Necessitem també aplicar els valors comunitaris a altres àmbits. A l’habitatge, amb projectes com l’habitatge cooperatiu. A la tecnologia, amb l’impuls del software lliure, les xarxes descentralitzades amb blockchain o l’accés i sobirania sobre les nostres dades. A l’energia renovable, amb les comunitats de veïns que generen i comparteixen electricitat. A l’urbanisme, amb ciutats i carrers més amables per a les persones i per viure-hi. A la producció, amb comunitats d’innovadors, artesans i agricultors que comparteixen. A la salut, impulsant la salut comunitària.

Davant dels reptes globals que afronta la humanitat, entre el transhumanisme individualista de Silicon Valley i la dictadura del partit comunista xinès, ens cal fomentar una comunitat local pirinenca, solidària, pragmàtica, moderada, humanista i respectuosa amb la natura que posi la qualitat de vida com a prioritat.