Un senglar de vuit potes

Temps de vacances. Tanquem l'ordinador, però no fem el mateix amb el telèfon i hi ha moments en què estem més presents en la vida dels altres que en el famós «aquí i ara» que profetitzen els gurús de la felicitat. En aquest sentit, la xarxa social que s’endú la palma a l'hora de satisfer eficaçment el desig de tafanejar o d'exposar-se és Instagram, que s'ha convertit en la plataforma de comunicació per excel·lència. A través d'un llenguatge propi, bàsicament visual, Instagram permet la comunicació entre usuaris fent ús de dos símbols gràfics, l'arrova i el hashtag.

Abans, quan s'etiquetava algú se li estava posant un capell, carregant el mort o penjant una llufa, expressions que signifiquen que se li atribuïen fets reprobables. Avui, en canvi, etiquetar és una forma de comunicació. Consisteix a fer-li saber a algú que, físicament o de pensament, forma part d'aquella imatge o de la història que evoca. Fer-ho és tan senzill com escriure el nom d'usuari amb l'arrova davant. L'origen del mot arrova és poc precís i sembla que prové de l'àrab ar-rub, quarta part d'un quintar, una unitat de mesura que es va incloure a les màquines d'escriure de finals del s. XIX i, més tard, als ordinadors. Així, de forma arbitrària, es va convertir en el símbol gràfic que indexa el nom d'usuari.

Hashtag és una paraula composta que uneix hash, coixí, i tag, etiqueta. Curiosament, la traducció catalana prescindeix del substantiu que descriu el símbol gràfic i proposa utilitzar simplement etiqueta, i reforçar així la funció d'indexar, classificar o encasellar algú o alguna cosa.

A Altamira hi ha un porc senglar de vuit potes. Aleshores, com ara, els senglars no tenien aquest nombre d'extremitats, però era la forma com aquells homes primitius expressaven la ferocitat de la bèstia i la valentia dels caçadors. El món canvia, la llengua s'adapta i una imatge val més que mil paraules, fins i tot quan no diu la veritat.