Turisme 2.0

Aquest estiu ha augmentat de manera subtancial el turisme dit de proximitat. Es tracta d’un efecte directe de la pandèmia, que ha frenat de forma radical els viatges llunyans, en primer lloc ja que alguns països han optat per tancar les seves fronteres (o limitar l’entrada de turistes imposant algunes condicions, com ara el fet de presentar un certificat Covid-19 o un test negatiu recent) i, en segon lloc, per la inseguretat de poder dur finalment a terme les vacances planificades a l’avança (o fins i tot tornar del país de destí) degut a mesures restrictives fluctuants en el temps en funció de l’evolució de les dades sanitàries. Un turisme 2.0, nou per a nosaltres i que, en el cas d’Andorra, ha implicat un creixement de les persones que han visitat les nostres muntanyes. Una altra novetat ha estat que juntament amb aquests turistes també ha augmentat força la freqüentació del nostre entorn natural per part del “turista nacional”. Un exemple molt clar d’aquest augment són les dades de freqüentació dels 4 refugis guardats d’Andorra, ja que malgrat limitacions d’aforament importants (només s’han pogut ocupar aquest estiu més o menys la meitat de les places existents) les pernoctacions han estat equivalents a les de l’època prepandèmia, i nombroses persones interessades en dormir-hi no ho han pogut fer. En efecte, només feia falta passejar-se per les nostres muntanyes per veure l’afluència turística i autòctona, sigui quin sigui el camí, mirador o pic del Principat. Un gran èxit, segurament degut en part a la campanya d’estiu de Govern, anomenada “L’estiu a Andorra es viu a l’aire lliure” i que posava de relleu el nostre fantàstic entorn natural. Èxit que caldrà intentar mantenir en el futur, encara que es torni a la normalitat, ja que permetrà una diversificació de la nostra economia i la creació de nous llocs de treball, com ara guies, informadors turístics o altres oficis en relació amb la natura.