Viure l'avui

Davant el bullici i el moviment dels éssers humans, seguim dia a dia buscant la transcendència. Busquem trobar pau en la vida, busquem viure en plenitud, busquem ser feliços; sense adonar-nos que no només és buscar, sinó també desitjar-ho. Aquí és important esmentar un element que impulsa el desig i té a veure amb el tan esmentat sacrifici, per què fem el que fem, o perquè fem el que fem, o com de disposats estem a pagar el preu per aconseguir el que volem. També cal assenyalar que moltes persones caminen en recerca de la felicitat volent rebre-la de mans d’altres persones, o en objectes materials, o en situacions com la feina o els èxits professionals, entre d’altres. Això ens limita, perquè la felicitat no està en l’exterior, no està al voltant, no està en el que tenim, sinó en el que som i portem com a persones i com assimilem el que vivim. Això em recorda una reflexió que probablement ja has escoltat: S’explica que en una reunió es trobava un senyor molt reeixit acompanyat de la seva dona, a la qual van preguntar que si la feia feliç el seu marit. L’home, en escoltar la pregunta, va posar atenció a la resposta de la seva muller, que sens dubte esperava que fos afirmativa. Quina va ser la seva sorpresa quan ella sense titubejar va respondre que no, que el seu marit no la feia feliç, que ella era feliç i compartia amb ell aquesta felicitat. La felicitat és un terme subjectiu, i les persones som felices per motius diferents, per diferents raons, fins i tot encara en les mateixes circumstàncies, unes ho són i altres no. Així que avui pot ser un bon moment per aturar-nos, observar-nos, observar l’entorn i intentar equilibrar-nos. Utilitzar els nostres sentits, sentir el nostre cos i ànima, i canalitzar els nostres pensaments des de i cap al que és positiu. El temps es consumeix a velocitat de vertigen, i ha de ser molt dur arribar al final i pensar que hauries pogut viure d’una altra manera.

Visquem l’avui.