Tancat per vacances?

Quan, allà per l’any mil, es posaven les bases del que acabarien sent els estats que van configurar l’Europa dels segles XIX i XX, els reis, o emperadors, nomenaven homes de confiança administradors de llurs dominis. No es tractava, a l’inici, de càrrecs hereditaris. Calia renovar-los. Amb el temps, però, van acabar esdevenint-ho i el que eren dominis de la corona i que, en teoria, continuaven sent-ho, esdevingueren terres de ducs, de comtes o de marquesos que se les van apropiar. No puc no recordar aquests fets cada vegada que escolto, com ha estat el cas aquestes darreres setmanes –i en diferents ocasions– com algun ciutadà que ha anat a demanar per algun tràmit en curs a la nostra Administració ha hagut de tornar cap a casa, cua entre cames, davant alguna resposta del tipus: “La persona responsable no hi serà fins d’aquí a una setmana!” És potser que les tasques i responsabilitats administratives d’un Estat de Dret, a casa nostra, s’han privatitzat de tal forma que si La Persona Autoritzada és absent no hi ha ningú que pugui substituir-la? Que la maquinària de l’Estat es para? No deixa de ser preocupant que tal manera de funcionar es repeteixi i es consideri normal ja que implica una concepció de l’Estat força diferent del que preconitza la nostra Constitució. Tampoc no es pot dir que es tracta de quelcom gaire nou, més aviat d’una manera de fer que es va perennant amb el temps ja que, si mal no recordo, el primer govern constitucional va demanar un informe al respecte que de ben segur deu dormir del son dels justos en algun calaix de la Casa Gran. Una de les mesures que proposava, per tal d’evitar aquest tipus de mal funcionament de l’Administració General, era que els alts càrrecs no poguessin romandre dirigint un mateix servei més d’un període determinat que situava al tomb dels 5 anys. Aquell govern volia canviar massa coses: se’l va fer tornar cap a casa. I encara en paguem conseqüències.