Cautelosament optimista

Quelcom que admiro de les ONG en països en conflicte és la seva capacitat de negociar amb qualsevol part per garantir la protecció dels civils, pactar un alto el foc per fer arribar l’ajuda humanitària on calgui o alliberar infants reclutats per grups armats. L’Unicef i la Creu Roja, entre d’altres, ho fan constantment. Una de les primeres persones que vaig conèixer en la meva etapa a l’Unicef era especialista en protecció de la infància i era de les que parlaven amb els grups rebels (m’explicava que la seva darrera missió en aquella època havia estat al Sudan) que reclutaven. Ho hem vist a Síria. Recordo especialment el comboi humanitari que van organitzar vàries agencies a la ciutat assetjada de Madaya, on les persones que encara hi havia estaven en una situació realment desesperada.

Amb el que s’està vivint aquests dies a l’Afganistan, he seguit la tasca de les ONG internacionals al país. L’Unicef, però també altres com Save the Children, han confirmat que continuaran les seves activitats per garantir els drets dels infants i seran vigilants amb els de les nenes. Mai ha estat fàcil ser infant en aquest país però l’actual augment de la violència que ja ha provocat unes 550 morts infantils des de principi d’any, la Covid-19 amb moltes escoles encara tancades i la sequera que afecta prop de 85% del país, ho està complicant.

És interessant escoltar el cap d’operacions de l’Unicef a l’oficina afganesa, Mustapha Ben Messaoud, que tot i les dificultats de treballar sota les noves condicions al país es mostra “cautelosament optimista”. I ho és perquè ja fa temps que van iniciar converses amb els talibans per assegurar l’accés a l’educació per a nens i nenes en zones que estaven controlades per ells, i afirma que fins ara han complert les seves promeses. Vull mostrar-me igual d’optimista i mantenir un bri d’esperança que puguin continuar amb la seva tasca de protegir a cada nen i nena a l’Afganistan.