La religió del turisme

Andorra, amb el seu paisatge i natura, comerç, cultura, termalisme i esquí, ha generat una indústria milionària amb un impacte econòmic enorme.

Els gestors polítics volen seguir impulsant aquest model en una carrera per fer la nova “atracció”, vivim una religió del turisme: cal posar atraccions a tot arreu.

Crec que algú independent haurà d’analitzar les inversions públiques en turisme. L’afluència turística no sempre implica impacte econòmic al territori. Per exemple, Sant Julià és la parròquia amb més turistes però amb menys places hoteleres (la majoria no surten ni del cotxe). Sant Julià d’ençà de Naturlandia ha perdut vora la meitat de les seves places hoteleres i només rebem fums, deixalles, erosió al bosc, endeutament i pèrdues incalculables a causa del cost d’oportunitat de la desinversió a la parròquia. Amb els miradors o ponts a Ordino o a Canillo, els anirà bé de massificar-se de turistes de pas a l’estiu?

Una activitat turística que genera impacte econòmic és aquella que si desaparegués, els turistes deixarien de venir al país i moririen tot d’empreses al voltant. El gran exemple és l’esquí. No obstant, estem posant molts diners públics en activitats que si no hi fossin, no canviaria gaire l’afluència d’Andorra: enlloc d’anar a Naturland anirien a Os de Civís; enlloc d’un mirador anirien a visitar el Palau de Gel o enlloc del Cirque anirien a passar la tarda a l’Illa. A l’estiu, el turista simplement ve a la muntanya.

Paradoxalment, una atracció sola no té gaire impacte, però totes juntes alhora i sense ordre generen impactes acumulats que poden enfonsar el major atractiu per visitar-nos: el nostre paisatge i natura.

L’estiu mai tindrà el mateix impacte econòmic que l’hivern. Hem de seguir treballant per sostenir la indústria turística però ho hem de fer bé amb accions rendibles, coordinades i despolititzades sense posar en perill la qualitat de vida.