Amistats perilloses

Amb aquest titular no vull que us penseu que parlaré de les persones que ens envolten, que estimem i seguim, però que són nocives i tòxiques per a nosaltres, ja que ens porten (la majoria de les vegades sense ser-ne conscients) cap a un camí perillós i pantanós. No, us vull parlar avui d’un fenomen de societat relativament recent i preocupant que afecta, sense distincions, homes i dones, joves i adults o rics i pobres. D’aquestes amistats perilloses tothom n’ha sentit a parlar, tothom ha llegit un article sobre elles, vist un reportatge o potser fins i tot n’ha estat víctima. Es tracta, evidentment, com molts de vosaltres haureu endevinat, d’amistats virtuals, que només es donen mitjançant internet i les xarxes socials. Qui no ha rebut algun dia un correu electrònic d’un notari estranger que li notificava que havia heretat o guanyat una gran quantitat de diners? Qui no ha sentit a parlar de casos de persones que s’han liat d’amistat amb un perfecte desconegut i li han acabat donant diners o enviant fotos suggestives? Aquestes amistats virtuals han donat nom a delictes que fa encara unes dècades no existien sota aquesta forma: ciberassetjament, sèxting, suplantació d’identitat, segrest virtual, estafa electrònica, violació de la intimitat o, encara pitjor, agressió sexual efectuada per un desconegut conegut a les xarxes, només en són els més visibles. I el més preocupant és que amb el confinament la utilització de les xarxes socials i l’establiment de relacions virtuals ha estat encara més important, i aquests tipus de delictes s’han disparat. No vull dir amb aquest article que totes les amistats virtuals són perilloses, n’existeixen evidentment de molt maques, però per internet naveguen amb nosaltres molts falsificadors i depredadors, i cal ser molt curós, educar els nostres fills amb aquesta idea, i activar controls parentals si s’escau, ja que sovint els més joves són els més desprotegits.