Els Jocs Paralímpics (II)

Els Jocs Paralímpics de Tòquio 2020 han arribat a la seva fi i ho han fet enviant un clar missatge a la humanitat i a les futures generacions perquè tinguin present que els somnis es poden assolir si es treballa amb disciplina i passió. Durant 12 dies, atletes d’arreu del món s’han congregat a Tòquio, ciutat d’antics guerrers samurais, i ens han donat una lliçó de superació, resistència i perseverança davant totes les adversitats.

La setzena edició dels Jocs Paralímpics ha arribat al seu final en una edició que serà recordada com la primera celebrada enmig d’una pandèmia i la primera sense poder comptar amb públic a les grades, però gràcies a una extraordinària logística, planificació i estrictes protocols sanitaris, Tòquio 2020 s’ha dut a terme amb gran ordre per evitar una cancel·lació que hauria arrabassat l’esperança de milers d’atletes paralímpics que es van preparar des del minut 1 de la clausura de Rio 2016. Així com va succeir amb els Jocs Olímpics, el poble japonès ha tornat a donar exemple de com organitzar un esdeveniment d’aquesta magnitud enmig de la pandèmia del coronavirus i del crític estat d’emergència en què es troba el país oriental.

Després de diversos dies de competició d’alt nivell on hem pogut conèixer històries d’èxit i grans gestes com, per exemple, la de la delegació mexicana, que ha assolit la fita de les 100 medalles, els Jocs Paralímpics de Tòquio donaran pas a París 2024, on la flama del peveter paralímpic tornarà a brillar.

Ara tot queda en mans de París, que acollirà per primera vegada una cita paralímpica, ja que des de la seva creació, l’any 1960, els Jocs Paralímpics mai s’havien celebrat a la capital francesa, l’anomenada ciutat de la llum i de l’amor, que només té tres anys per organitzar aquest esdeveniment i espera rebre el món sencer amb els braços oberts, amb públic i amb l’esperança de no haver de lamentar la pèrdua de més vides pel coronavirus.