'Fumata blanca'

Habemus aeroportus. Apropem Andorra a la resta del món. Després de dues dècades d’intents i de somnis que semblaven inabastables, per fi ha arribat, sembla imminent. El 29 de juliol del 1982 es va inaugurar la infraestructura gràcies a la inversió i a l’innovador i ambiciós projecte del Sr. Josep Betriu i Tàpies, però a la pràctica es va convertir als dos anys en un aeroport fantasma (qualsevol que hagi tingut l’oportunitat d’enlairar-s’hi i aterrar sabrà de què parlo). Els intents de reactivació amb les propostes de col·laboració entre les competències nacionals i autonòmiques espanyoles mai van donar el seu fruit, ni tan sols amb la compra de la instal·lació per part de la Generalitat el 2007. Però tots els entrebancs i problemes que semblaven impossibles de superar, amb la col·laboració mútua del Govern d’Andorra i de la Generalitat, des de l’abril de l’any passat, han estat superats. Ara, des de la població veïna, podrem viatjar en una hora i mitja a un aeroport (no es descarten més en el futur) internacional, però d’igual manera, des de qualsevol part del món també aterraran a la Seu d’Urgell per venir a visitar-nos, sense haver de passar un mínim de dues hores de viatge per carretera, que, no ens enganyem, era un punt molt negatiu en les valoracions que feia el turisme del nostre país. No podem obviar tampoc que el fet de disposar d’una comunicació d’aquestes característiques sens dubte serà un punt molt positiu en el moment de posicionar-nos com a país de residència de persones que vulguin gaudir d’un entorn tan privilegiat com el nostre. Bravo pel ministre de Presidència, Economia i Empresa, que ha aconseguit un somni que ha materialitzat les promeses de tenir una comunicació aèria amb vols comercials a 12 quilòmetres del nostre país, i no només a nivell de la seva infraestructura, que cap implicació té en l’orografia andorrana, sinó també a assegurar que existeixi una garantia inicial de vols a un aeroport internacional a un preu del tot competitiu en el sector.