Plagi

Sobre el paper la paraula plagi potser és una entrada més al diccionari vell que encara guardem tots a casa, però quan li sumem el concepte de moral pren un pes important. Quan anàvem a l’escola, copiar en un examen tenia conseqüències. Tots aquells que hem sigut universitaris –o que encara ho som– sabem el pes i tot el que comporta la paraula plagi, amb els càstigs corresponents. Ara bé, quan és una figura pública qui arremet contra els drets intel·lectuals d’un altre copiant les seves paraules i reflexions, hi ha ocasions en què aquest càstig, segons qui o segons el lloc, no arriba a veure la llum. O el reben caps de turc.

Els darrers dies s’ha parlat molt sobre el concepte plagi dins del territori andorrà. Però si mirem fora de les nostres fronteres, no és nou i han sorgit diferents casos. Els anys 2011 i 2012 Angela Merkel –cancellera germànica– va obligar dos ministres a dimitir, concretament els de Defensa i Educació, per un escàndol de plagi. També el 2012, el president d’Hongria va dimitir després que es demostrés que 200 de les 215 pàgines de la seva tesi doctoral eren plagiades. A Espanya, també les acusacions de plagis de tesis doctorals de polítics han estat a l’ordre del dia.

No són únicament aquests casos, sinó que també trobem figures polítiques i/o públiques com Marine Le Pen o Melania Trump, que van ser acusades de presentar discursos plagiats. És que, fins i tot, l’actual president dels Estats Units d’Amèrica, Joe Biden, va ser acusat de plagi l’any 1987 en plena campanya per la presidència, fet que el va obligar a retirar la candidatura en el moment que The New York Times va fer públic el discurs copiat.

Doncs bé, veient els precedents exteriors i com la premsa espanyola s’ha fet ressò de la notícia d’Andorra, tindran els fets conseqüències en forma de càstig? En cas negatiu, on queda la credibilitat, l’honor i el respecte a la cambra, als votants i a la política en general?

*Eduard Muñoz, Secretari de la secció jove de Demòcrates