Un enroc sense ètica

Als escacs, l’enroc és un moviment que permet intercanviar alhora la posició d’una de les dues torres amb el rei per reforçar la protecció de la peça més valuosa del tauler. Aquest moviment no es pot realitzar en qualsevol moment de la partida i una de les condicions que s’han de complir és que ni el rei ni la casella on es vol desplaçar estiguin amenaçades pel contrincant. Aquesta regla, traslladada al controvertit debat d’orientació política, es va transgredir.

Quan la setmana passada es va destapar el plagi del discurs del PS, Pere López es va trobar en situació d’escac. Es va enrocar amb l’assessor, la torre més pròxima que tenia, deixant aquest últim sacrificat davant l’opinió pública. Un moviment amb el qual des del PS consideren que l’afer ja es pot donar per tancat. Així, sense més, com qui sent que ja ha complert el seu deute.

Les crisis venen i marxen, però si qui marxa és l’ètica –ningú dubta que plagiar és immoral– costa molt, moltíssim, de recuperar. Per poder passar pàgina d’un error –perquè sí, equivocar-se és humà–, i reparar la dignitat, abans calen explicacions honestes. Com a mínim, que el llistó de la transparència sigui del mateix nivell que exigirien si el que hagués comès l’error fos el del costat. Qui va redactar –bé, copiar– el text? Qui va encarregar –i confiar– a qui va redactar –copiar– el text? Per què diuen que el text va ser treballat pel grup si ningú va preguntar-se d’on havien sortit les propostes que hi apareixien? Com pot ser que la persona que està llegint el seu discurs no sàpiga que està llegint un discurs plagiat? Com volen fer creure que senten vergonya si cap conseller ha entonat el mea culpa de forma sincera?

L’assessor? Fulminat, d’acord. Intuïm que la seva quota de responsabilitat no era gens menor. Això s’arregla amb més dimissions? No ho sé, gestionin casa seva com vulguin, però cada dia que passa sense donar una explicació amb cara i ulls denota que s’escuden en l’enroc havent faltat a l’ètica.