Gestionar l'adversitat

Corren mals temps per acceptar que les coses no sempre han de sortir bé. En un món on abunden les comoditats i on tots cerquem el benestar, acceptar que hem d’afrontar situacions poc agradables resulta tot un repte. L’adversitat forma part de la vida, és quelcom natural. Per això, és lògic que un esportista es lesioni sovint, perquè porta el seu cos al límit, o que un executiu acabi la setmana estressat perquè no ha deixat descansar la seva ment. No obstant això, moltes vegades ens neguem a acceptar la realitat i preferim resignar-nos davant seu. No sempre podem desplegar totes les nostres capacitats i ser altament efectius. Som humans i per això ens equivoquem, patim i ens desil·lusionem. Però hem d’acceptar que podem estar malament, prendre’ns un necessari temps de reflexió i seguir endavant. No podem evitar que les decepcions ens facin mal, però sí que podem assimilar i assumir que no sempre es pot estar al cent per cent. I per això necessitem una fortalesa mental ben entrenada, que ens permeti ser humils i assumir que els contratemps formen part de qualsevol activitat que realitzem. Només així, les situacions no desitjades ens afectaran menys. Quan qualsevol incomoditat ens serveix de lament, també ens serveix d’excusa. Per això és molt fàcil acostumar-se a la queixa, perquè eludim responsabilitats i busquem culpables fora de nosaltres. Doncs només si considerem l’adversitat com una cosa natural, deixarem de buscar culpables i acceptarem que la vida, encara que no sigui perfecta, pot ser meravellosa. L’adversitat pot ser una aliada molt útil en el nostre desenvolupament personal si es gestiona bé. Moltes vegades és un regal, encara que al principi costi entendre el seu missatge. De vegades desperta talents adormits; de vegades ajuda a trobar el sentit de la vida; serveix per aprendre a ser agraïts i valorar tot el que es té; impulsa a trobar la nostra veritable vocació; ens permet afrontar el futur amb menys por, i, sovint, facilita distingir l’important d’allò que és accessori.