Accés a la propietat?

Planta baixa de 3 habitacions amb jardí a Ordino: 699.000 euros; Apartament al Tarter d’una habitació de 53 m2: 165.000 euros; Oportunitat al centre de la Massana, apartament de 100 m2 i 3 habitacions: 415.000 euros; Apartament de recent construcció de 3 habitacions, sol, vistes i terrassa: 779.000 euros. Aquests són només alguns dels nombrosos anuncis immobiliaris que podem trobar actualment a les xarxes o a la premsa. I no parlo de les promocions qualificades de luxe que darrerament estan aflorant com ho fan els bolets al bosc durant la tardor, ja que llavors no parlaríem de centenars de milers sinó de milions d’euros. Estem creant una Andorra de dues velocitats, en la qual la major part de la població no podrà accedir mai a la propietat, sinó que amb una mica de sort només podrà sobreviure pagant amb dificultats un lloguer sovint desproporcionat amb relació als salaris del nucli familiar. I ens hem de preguntar si volem aquesta Andorra, on l’adquisició d’una casa o d’un apartament quedarà reservada a unes quantes persones amb un (molt) alt poder adquisitiu, i on la resta de la població es veurà condemnada a viure de lloguer o, pitjor encara, a buscar allotjament fora del Principat.

Andorra necessita, per poder desenvolupar-se i continuar creixent, atraure riquesa però també necessita una classe treballadora, ja que sense aquesta darrera el país no podrà funcionar. No s’hi val atraure youtubers, futbolistes, esportistes d’elit o grans fortunes si no podem oferir-los la qualitat de vida que recerquen, ja que si el país es buida dels seus treballadors difícilment trobaran el que van venir a buscar. Si no invertim aquesta tendència especuladora, si no tornem ràpidament a certa normalitat, aquesta serà l’herència que deixarem a les noves generacions, un llegat enverinat degut principalment a la manca d’actuació de les autoritats (o una actuació massa tardana) sobre la inflació que afecta el mercat immobiliari.