Els no vacunats

El relaxament de les mesures és força notable. A les aules els alumnes ja poden estar sense mascareta i el personal únicament l’ha de dur si no està immunitzat. Els aforaments d’alguns actes culturals o esportius ja estan al cent per cent, presentant el passaport sanitari o una prova diagnòstica negativa de la infecció per SARS-CoV-2. Les reunions de treball poden superar les deu persones si els assistents estan immunitzats. Totes aquestes modificacions van en la línia de reduir les restriccions dels que ens hem vacunat, respectant les persones que han optat per no inocular-se, però marcant-los algunes condicions per garantir la seguretat de la comunitat.

Amb aquestes noves mesures van apareixent situacions una mica incòmodes –per als no vacunats– en què han de verbalitzar o se’ls identifica com a persones no vacunades. Trobem alguns exemples en reunions en què no es podria prescindir de les mascaretes, pels aforaments i distanciament, però no es poden treure perquè algú no ha rebut la pauta de vacunació, o professors que han de fer classe amb la mascareta per la mateixa situació. En definitiva, cada vegada costa més mantenir l’anonimat de les persones que no han rebut el vaccí. Els que ho han fet per una qüestió de salut han de justificar-se, i els que ho han escollit perquè són negacionistes, per desafecció amb les vacunes o qualsevol altre motiu, se’ls identifica o fins i tot assenyala.

A França o Itàlia s’ha optat per mesures més dures per promoure la vacunació, fins al punt de suspendre de feina els treballadors de certs col·lectius essencials, com els sanitaris. Aquests països assenyalen clarament els no vacunats i fan prevaldre la seguretat col·lectiva als drets individuals. A Andorra, de moment es respecta el dret de les persones a no voler vacunar-se. Ara bé, estic convençuda que les limitacions, les dificultats o els jutjaments inevitables comportaran la reacció d’alguns reticents amb la vacuna.