La transformació del model agrícola

Des de fa molts anys, l’agricultura i la ramaderia se sostenen a Andorra gràcies al cultiu de tabac. Aquest cultiu i el seu model de gestió fan que pagesos i ramaders mantinguin allunyats els cants de sirena de promotors urbanístics. Fins a cert punt, eviten vendre les seves propietats rurals per a construir-hi pletes tot evitant substituir els prats per formigó.

No obstant això, l’acostament a la Unió Europa amb el futur acord d’associació fa que el tabac sigui una font d’ingressos amb data de caducitat. Els països del nostre entorn ja tenen una regulació més limitada en aquest àmbit.

Per pacificar-ne la regulació, Europa ens ha concedit un límit generós de trenta anys. És clar que no hem d’esgotar aquest període, més si tenim en compte els entrebancs a la seva venda i consum.

Arribats a aquest punt i si no volem que sorgeixin les situacions que he esmentat abans, hem de replantejar-nos quin tipus de model diversificat introduïm per substituir l’actual model del tabac. En aquest sentit, en els darrers viatges que he fet pel continent europeu vaig estar a Suïssa. Més enllà dels destacats paisatges idíl·lics, em va cridar l’atenció que al país helvètic han optat per valorar i subvencionar els prats de dall. Aquest model suposa un cost als pressupostos de l’Estat, però si l’apliquem degudament garanteix el paisatge rural que volem protegir.

Una altra opció és el cultiu de cànnabis terapèutic. Aquest pot suposar una nova font d’ingressos que revertirien indirectament als agricultors andorrans i protegiria el nostre entorn natural en la seva pròpia imatge. Per això, cal que en fem una valoració acurada i així poder engrescar els actuals propietaris d’aquests prats.

Hem de preservar la natura perquè és el llegat que deixem a les noves generacions. La idea de fer d’Andorra el primer país reserva de la biosfera és una proposta de Liberals en la qual treballem que defensarem fins aconseguir-ho.

*Marc Magallón, President suplent del grup parlamentari liberal