La bondat

Llegeixo una entrevista que li van fer fa uns anys a Howard Gardner, prestigiós neurocientífic nord-americà i professor de Harvard, en què va afirmar: “Les categories de ximple o llest no cobreixen la diversitat del talent humà.”

De fet, si reflexionem i retrocedim a la nostra infantesa podrem constatar que llavors ja catalogàvem les persones amb gràcia o desgraciades, persones exitoses o penoses, catalogacions humanes diverses, i ens atrevíem a repartir credencials de llestos o rucs amb la petulant seguretat i l’error humà que la inexperiència de la nostra joventut ens portava a pensar que nosaltres érem molt més llestos que la resta dels éssers humans, si més no és la reflexió que ens hem fet molts de nosaltres quan érem totalment inexperts emocionalment.

Vull pensar que la meva intel·ligència emocional i les meves pròpies vivències m’han portat a no catalogar les persones i no considerar llest o millor persona qui té més èxit professional social o econòmic, ans al contrari, crec que he après a diferenciar entre bondat i intel·ligència de manera raonable i dirimir aquesta forma que tenim moltes vegades d’anar posant etiquetes a tot i per a tot. Crec, a més, què és una habilitat què no s’ensenya a les escoles ni als llibres, es té i s’educa amb l’esforç personal de conèixer-se a si mateix i les pròpies limitacions, la qual cosa ens fa ser més humils i a la vegada més bondadosos.

La bondat ben entesa és tota una llista d’accions que van lligades a l’afabilitat, la tendresa, la cura, l’atenció, la connectivitat, l’empatia, la compassió, la fraternitat i tots aquells sentiments que ens fan estar atents als requeriments dels altres, aquí resideix la bondat. Ser bondadós amb els altres és ser-ho també amb un mateix, amb la nostra condició d’éssers humans entestats a arribar a ser l’ésser que ens agradaria ser i una manera de ser-ho podria ser ajudant aquells que més ens necessiten.