Sense personalitat

“La teva personalitat et defineix.” Qui no ha escoltat aquesta expressió alguna vegada? És molt cert: de la nostra actitud depenen moltes coses. L’èxit en les relacions interpersonals, per exemple, el desenvolupament de les nostres carreres professionals, i fins i tot el setial que s’ocupi dins de la societat a la qual es pertany. Malgrat això, la personalitat va més enllà de l’actitud, i de vegades ve definida en gran manera per l’entorn on es desenvolupa la persona i les experiències que l’acompa­nyen.

El tema és summament complex per la quantitat de variables que hi intervenen. És molt fàcil escriure un article on es parlin meravelles del que una personalitat forta i ben definida pot fer. Hi ha gent en aquesta vida que té la seva personalitat summament definida, que no va de modes i actua d’acord amb les seves creences i valors. L’antítesi són persones amb una personalitat tan feble que queden a mercè de qualsevol que els pugui influenciar sense fer gaire esforç. No és tan fàcil escriure sobre aquest segon grup.

Les persones sense personalitat pateixen molt sovint, perquè la major part del temps no s’adonen de la seva debilitat. De vegades, per por a fer el ridícul, prefereixen patir en silenci i fer veure que tot és normal. Altres vegades manifesten la seva situació amb alguns comportaments fora del normal.

Sovint el primer senyal d’una persona que no té personalitat definida és la facilitat amb què canvia d’opinió i hàbits. Hi ha gent que adopta els gustos i preferències de la parella de torn, abandonant en el procés les seves amistats i activitats habituals. Són persones que de la nit al dia canvien d’amics, d’estil de vestir, del que mengen i fins i tot de la forma de parlar. Gent que sense aprofundir, adopta creences i postures que en molts casos són contràries al que fins aquell moment la definia.

Sèneca va sentenciar: “Un home sense personalitat i sense nord està tan a prop de l’estupidesa que tan sols li fa falta obrir la boca per caure-hi.”