Democràcia en perill?

L’article 1 de la nostra constitució proclama:

Andorra és un Estat independent, de Dret, Democràtic i Social.

La independència d’un acaba on comença la de l’altre. És palpable en un país com Andorra. També ho és quan es tracta d’Estats més poderosos.

Resumint molt: l’Estat de Dret pretén restringir el poder de l’Estat mitjançant la norma prèviament establerta i jerarquitzada, en definitiva: via el dret; l’Estat democràtic considera que la sobirania resideix en el poble i aquest ha de disposar de com més elements millor per a poder-la exercir: eleccions, cert, però que no tenen per què ser l’únic canal de participació en les decisions: separació de poders també, existència de contra poders, informació independent, real, règims de control i de sanció i, sobretot, un sistema de valors comuns afermant el conjunt; l’Estat social defensa com a pilars bàsics: la protecció social, el dret al treball, el manteniment dels serveis públics essencials i les polítiques macroeconòmiques de suport a l’activitat econòmica i a la feina per a poder garantir a la ciutadania una vida digna.

Només mirant al nostre entorn més immediat –Europa–, és fàcil comprovar com els estàndards plasmats el 1993 s’han anat esquinçant, com certs conceptes s’han anat tergiversant i alguns dels principis han esdevingut pura façana.

A casa nostra cal lamentar també que massa signes porten a pensar que seguim aquesta mateixa deriva.

És lamentable veure com, dins dels Estats, la separació de poders es transforma en quelcom cada cop més indefinit: és encara el Parlament l’òrgan legislatiu o s’ha transformat en pura cambra de ratificació de les voluntats de l’Executiu? Del Judicial? Fins i tot d’algun lobby?

És lamentable veure com des de l’exterior, amb suport més o menys conscient de ciutadans esdevinguts sobretot consumidors, les grans multinacionals minen institucions i valors.

La democràcia es desmembra i no ens n’adonem: està en perill.