'#EnMiMente'

Coincidint amb el Dia mundial de la salut mental, que se celebra cada 10 d’octubre, l’Unicef presentava l’Estat Mundial de la Infància, publicació anual insígnia d’aquesta organització, que per primera vegada se centrava en la salut mental dels infants i adolescents. En paraules de la seva directora executiva, Henrietta H. Fore, si no vetllem per la salut mental dels infants limitem la seva capacitat d’aprendre i de desenvolupar-se, si no tenim en compte la dels seus progenitors i cuidadors, no els estem ajudant a cuidar els seus fills de la millor manera possible i si no hi parem atenció, en reforcem l’estigma. I inspiradora és la frase de l’activista i col·laboradora en l’informe Lea Labaki, quan diu que “el malestar psicològic no és un comportament desviat que hagi de reprimir-se i ocultar-se, sinó un aspecte normal de l’experiència humana”, i afirma que no ens podem callar davant aquestes situacions i que se n’ha de poder conversar obertament.

Una de les conclusions de l’informe és que s’estima que el 13% dels adolescents de 10 a 19 anys estan diagnosticats d’algun trastorn de salut mental, segons l’OMS. A Andorra equivaldria a uns 1.000 adolescents. Si bé aquí no s’han pogut obtenir aquestes dades, l’Observatori de la Infància que va publicar Unicef Andorra a final de setembre incloïa el nombre visites al servei de salut mental. El 2020, un any amb els serveis de salut focalitzats a donar resposta a la pandèmia, es van computar 171 primeres visites de menors de fins a 10 anys (un 2,5% dels infants d’aquesta edat) i 1.604 visites programades. El 2019 havien estat 205 primeres i 1.403 de seguiment, i el 2015 eren 111 primeres i 714 de seguiment. L’increment és evident i malgrat que pugui ser només la punta de l’iceberg, les conseqüències de no diagnosticar-ho a temps poden tenir un cost elevat per a la nostra societat i tots hi hem de posar de la nostra part acompa­nyant-los quan calgui.