Recuperant els petons

Amb la pandèmia van desaparèixer les salutacions habituals. Per por a contraure el virus vam deixar de fer-nos petons, encaixades de mans i vam adoptar els tocs de colze o de puny, posar-nos la mà al pit o fer un lleuger copet a l’espatlla de l’altre. Adoptar aquestes noves conductes socials va ser relativament fàcil en l’entorn professional i amb les persones desconegudes, però va ser més difícil en l’entorn familiar i d’amistat.

Ara estem en l’impàs de la sortida de la pandèmia amb un clar relaxament de les mesures. Veiem com, de mica en mica, es van recuperant les salutacions usuals, sense que ningú ho hagi autoritzat, i amb alguns dubtes: podem fer petons?, amb mascareta o sense?, hi estarà d’acord l’altra persona? Alguns encara tenen el temor dels contagis i opten per no fer res, altres ja s’han relaxat del tot, i alguns no saben què fer! Si no saludes pots arribar a semblar un antipàtic. Si ho fas, corres el risc d’envair l’espai vital de l’altra persona, un espai que ha quedat molt preservat amb la Covid. En definitiva, estem en un moment on no sabem quines conductes adoptar per saludar-nos. Mentre les encaixades de mans comencen a normalitzar-se, els petons a la galta generen més perplexitat, per l’acostament que comporten. De moment es reserven a les persones que coneixem, a les que tenim més afinitat, deixant de banda l’entorn professional, on algunes dones reivindiquen no fer més petons amb la gent desconeguda i mantenir sempre les encaixades de mans.

El temps ens dirà com serà el codi de salutacions postpandèmic. Les encaixades de mans, els petons i les abraçades amb els amics o les persones properes ja s’estan sistematitzant. En l’entorn professional, m’atreveixo a dir que és qüestió de temps recuperar el mateix model que teníem abans de la pandèmia, ja que els humans necessitem el contacte físic i els codis de salutació estaven massa arrelats perquè una pandèmia ens els canviï.