Recuperar la política (3)

Els polítics s’han allunyat de la realitat social i els votants cada cop s’abstenen més. Les propostes per solucionar-ho s’han centrat al voltant de la nacionalitat, el gènere i la fiscalitat, però penso que s’han deixat de banda les arrels més profundes d’aquesta crisi: què valorem realment com a societat?

Sembla que un titulat de negoci és més important que un fuster o un cuidador dels seus familiars. Als parlaments, tenim una sobrerepresentació de titulats universitaris, professionals liberals o empresaris i una enorme infrarepresentació de camioners, auxiliars d’infermeria, pagesos, treballadors de l’hostaleria o mestres de casa. Això no és només un problema de la política o d’Andorra únicament. L’entorn global, digital i urbà ha generat que moltes persones no només veuen els seus ingressos minvar, sinó que se senten menyspreades per un entorn que no valora la seva aportació. D’altra banda, veiem cada cop més persones passejant-se amb els seus cotxes de luxe, fotografiant-se per l’Instagram, al mateix temps que veuen els seus ingressos multiplicar-se sense fer res gràcies a una economia global, digital i d’especulació financera, bombolla immobiliària o gràcies al repartiment a persones a l’atzar que fan gegants digitals com YouTube de les miques dels seus ingents ingressos.

Per recuperar la política, hem de repensar profundament a què li donem valor realment com a societat. Cal honorar totes les professions i talents, siguin directius, pagesos o persones que posen els seus talents al servei dels seus familiars. Necessitem una política que deliberi sobre les arrels més morals i emocionals de la nostra vida pública en termes d’identitat i reconeixement social. El primer pas és ampliar el debat més enllà dels diners i dels drets i promoure una visió més àmplia de la solidaritat i del bé comú que permeti a tothom sentir-se que forma part d’un projecte.