Urgència climàtica

Diumenge passat va començar la 26a Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, també coneguda com a COP26. Aquesta trobada dels principals dirigents mundials i dels negociadors estatals, que tindrà lloc a Glasgow del 31 d’octubre al 12 de novembre, té com a objectiu promoure accions per frenar l’escalfament global que pateix el nostre planeta des de fa algunes dècades. Es tracta, però, d’una tasca complexa, difícil d’assolir tenint en compte que la pujada de temperatures és essencialment deguda, segons els científics, a l’activitat humana, sigui per la mundialització del comerç o la nostra forma de consumir i de produir. En efecte, any rere any, i malgrat nombrosos acords presos (com els que es van contraure a París l’any 2015 i que implicaven mantenir l’escalfament global per sota dels 2 graus, com a mínim, i idealment dels 1,5), les coses no han millorat; al contrari, segons els diferents models climàtics desplegats pels científics, es preveu que si no hi ha un gir radical en la lluita contra el canvi climàtic arribarem a una pujada de temperatures superior als cinc graus abans de l’any 2100. A tal punt que el secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, ha obert la COP26 amb un discurs molt alarmista, afirmant que “ens encaminem cap a la catàstrofe climàtica”, i instant els líders mundials a “salvar la humanitat” i a deixar “de cavar les nostres pròpies tombes”, ja que si no aturem l’escalfament global aquest “ens aturarà a nosaltres”. Segons aquest discurs, si volem salvaguardar el futur i salvar-nos nosaltres mateixos cal deixar d’explotar el nostre planeta com ho hem fet aquests darrers anys. I si una gran part del canvi ha de provenir de decisions polítiques no podem obviar que les nostres accions, en el dia a dia, també poden ajudar, per exemple canviant la nostra forma de consumir (productes de proximitat i a granel), rebutjant els productes contaminants, fomentant la mobilitat compartida, etcètera.