El nostre temps de vida

Flannery O’Connor va escriure: “El món es va crear per als morts.” Pensa en tots els morts que hi ha, i després, com si hagués concebut la resposta a totes les insolències, va afegir: “Els morts són un milió de vegades més que els vius i el temps que els morts passen morts és un milió de vegades més que el temps que els vius passem vius!”

Tot just acabem de passar Tots Sants i el Dia dels difunts, dies en què recordem amb més intensitat aquells éssers estimats, ja siguin familiars o amics, que se’n van anar d’aquest món dels vius per anar al món dels morts, allà on el descans serà etern, amb aquest traspàs ja només ens queda portar-los en el nostre cor i recordar-los sempre, no cal que siguin dies assenyalats per rememorar el temps quevàrem poder compartir amb ells quan eren vius, crec que evocar aquells moments de felicitat i recordar-los amb amor, encara que mai deixarem de trobar-los a faltar, ho fem cada dia, almenys a mi em passa amb el meu estimat i enyorat pare, el trobo a faltar cada dia i cada minut de la mera vida, he après a viure sense poder abraçar-lo i fer-li petons, però, això sí, parlar li parlo sempre encara que no obtingui cap resposta, ja que crec, o si més no vull creure, que m’escolta.

He volgut recordar al principi d’aquest article la reflexió que va fer la Flannery O’Connor i que em va fer reflexionar sobre el temps limitat que tenim per viure en comparació amb el que tindrem per descansar una vegada haguem mort, i el fet d’aprofitar tot aquells moments per gaudir de la vida, de la nostra família, la nostra parella, els nostres fills i amics.

Anem pel camí de la vida sense adonar-nos que ningú de nosaltres la té comprada, de la mateixa manera que tampoc ningú ens pot dir quan ens tocarà marxar, l’únic que tenim segur és que en algun moment marxarem tots i al final l’ únic que ens endurem és precisament la nostra pròpia vida viscuda per nosaltres mateixos i la de ningú més.