Adolescència i entorn

S’acaben les primeres vacances d’aquest curs escolar, un curs amb aires de normalitat: sense mascaretes i amb els adolescents vacunats. L’adolescència acostuma a ser una època convulsa i difícil. “Sempre ha de tenir l’última paraula”, “no se li pot dir res”, “sempre està enfadat”, “em fa por com reaccionarà, ja no sé com dir-li les coses”, són frases que sentim sovint dels pares preocupats per la conducta del fill adolescent i que el docent coneix de primera mà i s’ho pren d’una altra manera, per estar-hi avesat any rere any. Aquest nou curs escolar amb aires de normalitat està protagonitzat per un increment de les conductes alterades que van des del plor freqüent i desconsolador a un patró repetitiu i persistent de la conducta antisocial, agressiva o desafiant que, com la punta d’un iceberg, amaga un problema més important. Aquesta conducta alterada sol ser una manifestació d’algun neguit que el noi o la noia es veu obligat a expulsar de manera inconscient, sense saber què li passa ni per què, només sap que ha de treure de manera immediata aquesta ànsia que sent i abocar-la damunt d’un altre. Segons el neuropsiquiatra francès Boris Cyrulnik, l’entorn modela el nostre cervell i és fonamental en una època de creixement com l’adolescència i l’entorn dels nostres adolescents, permeteu-me que els faci nostres, ha estat dominat per la pandèmia. En un país en pau, el 12% dels adolescents es deprimeixen, després de la Covid són el 39 per cent. Els adolescents necessiten 2 o 3 anys per aprendre a aprendre, per orientar-se en una direcció i qualsevol conflicte fa que es perdin i els costa tornar a agafar el rumb. Quan l’infant es posa malalt el portem al metge, quan l’adolescent mostra una conducta alterada freqüent cal que el dirigim cap a un especialista que l’ajudi a canalitzar aquest neguit però cal també que l’assistència psicològica es normalitzi tant a nivell social com econòmic i que, sempre que calgui, es millorin les condicions a l’aula.