Museus privats

Fa poques setmanes coneixíem la notícia que el Museu Fàbrica Reig tancava les portes després de 19 anys d’activitat i que a partir del gener vinent adoptarà un format virtual. Uns dies després, el Museu del Perfum anunciava també el seu tancament després de 17 anys d’existència. Certament són males notícies per a la cultura del nostre país perquè perdem uns referents de qualitat. El primer, que depèn de la fundació més activa d’Andorra, no ha pogut sobreviure i no se’ls pot retreure res, al contrari, hem d’agrair-los haver-nos permès gaudir d’unes magnífiques exposicions temporals fruit de la gran tasca i de la tenacitat de la seva directora, Maria Martí. El segon, una excel·lent col·lecció reunida pacientment per Imma Zamora i Francesc Remolins i que han compartit generosament.

El Consell Internacional de Museus (ICOM) alertava de la crisi creada per la pandèmia, ja que a Europa un 8% dels centres no tornaran a obrir. Mentrestant, el ministeri de Cultura no va veure els senyals d’alarma? Es va preocupar de conèixer les inquietuds d’aquests centres? I l’ICOM andorrà, tampoc? Amb tanta presentació amb “bombo i platerets” del Llibre Blanc i amb el recent encàrrec de redacció del Pla estratègic de Cultura, on queda la col·laboració publicoprivada? On queda el mecenatge cultural? On queda el deure de l’Estat a garantir la conservació, promoció i difusió del patrimoni històric, cultural i artístic? El silenci del ministeri és inexplicable. I el comú de Sant Julià de Lòria no intuïa que alguna cosa estava a punt de canviar en un moment clau de preparació de la seva candidatura com a ciutat creativa que ara queda certament tocada?

Podem compartir que els museus i el sector cultural, en general, s’han d’adaptar als nous temps, però no comparteixo que comporti fatalment al seu tancament. L’art i la cultura han d’estar sempre amb nosaltres per enriquir les nostres vides.