Ecoansietat

La cimera climàtica de la COP26 acull aquests dies caps d’Estat, experts i activistes amb l’objectiu, una vegada més, de determinar nous objectius per frenar el canvi climàtic que ja estem patint. Un cop finalitzada, cadascú podrà fer-ne la valoració, però m’atreveixo a dir que els compromisos seran insuficients per aturar l’escalfament global del planeta. Durant aquestes dues setmanes de conferències i debats a Glasgow són moltes les notícies i les reaccions que podem llegir a la premsa. Una de les que m’han cridat l’atenció és l’aparició de l’ecoansietat entre els joves. No és una malaltia mental, però defineix un mal que pateixen les noves generacions davant la impotència i la inacció de les forces polítiques per aturar el canvi climàtic. Els sentiments que pateixen aquests joves són preocupació, por, desesperació, estrès o ràbia. Aquesta angoixa apareix en veure que el món empitjora amb la pujada constant de les temperatures, del nivell del mar o dels fenòmens meteorològics extrems, en definitiva, unes amenaces antròpiques que els joves no poden capgirar tot sols.

Desconec si realment l’ecoansietat està estesa entre la població juvenil, si és una real angoixa del segle XXI o si només es tracta d’un postureig d’alguns joves. Sigui com sigui, el cert és que tenim una joventut preocupada pel canvi climàtic, que se sent representada per l’activista sueca Greta Thunberg i que s’afegeix a moviments com el de Fridays For Future. Aquestes noves generacions semblen tenir racionalitat i lucidesa enfront de l’amenaça dels científics i són conscients que els espera un món amb menys recursos naturals, amb més pol·lució i dificultats per viure amb salut. Malauradament les perspectives no són gens prometedores; se’ls presenta un futur amb menys oportunitats que els seus pares, amb dificultats laborals i d’accés a l’habitatge. Ben pensat, és molt fàcil que els joves pateixin ecoansietat o futuransietat.