La crisi dels contenidors

Els costs d’importar matèries primeres des de la Xina s’han enfilat fins a nivells impensables a conseqüència d’una greu manca de l’espai disponible per transportar productes d’Àsia a la resta de món. És el que s’anomena la “crisi dels contenidors”.

Aquest problema apareix en part a conseqüència de la crisi de la Covid, ja que les fàbriques es van veure obligades a reduir la seva capacitat de producció.

La recuperació ha estat molt ràpida i el consum ha arribat a uns nivells de prepandèmia pràcticament de cop, fet que no ha donat temps a les fàbriques per invertir i tornar a produir al nivell prepandèmia de seguida.

Hem de sumar-hi també l’increment exponencial del preu de l’energia (explicat tant per la pandèmia com per problemes geopolítics), i ens trobem amb la situació actual d’escassesa d’abastiment en certs productes.

Amb tot i això, la inflació del 2021 serà important. França estima un 3%, Espanya un 5,5%, Andorra estarà entremig i els EUA al voltant del 6%, i són els sectors més inflacionistes els relacionats amb l’energia, cosa que afecta el transport i de forma indirecta en el cost de totes les mercaderies llunyanes a ser importades.

A curt termini els preus dels productes llunyans tendiran a l’alça, i es moderaran al voltant de l’estiu del 2022 amb una pujada de tipus d’interès per reduir el consum i moderar els nivells d’inflació.

No obstant, en els pròxims 10 anys els nostres hàbits de consums variaran. Pensem que fa 30 anys un 25% de la població vivia amb el nivell de vida que tenim nosaltres avui, i ara més de la meitat de la població mundial (si afegim la Xina -1,4- i l’Índia -1,4 bilions- i la resta de països asiàtics) vol tenir les comoditats de què gaudim nosaltres. Hi ha una demanada molt important de matèries primeres i energia per aquests nous consumidors.

El món s’haurà d’adaptar a aquest nou funcionament. Potser haurem de fer productes que durin ms temps i moderar els nostres hàbits de consum.