Drets dels infants

Els infants han estat sempre (i seran sempre) el col·lectiu més vulnerable i que pateix més les crisis i els problemes dels adults, en particular, i del món, en general. A tal efecte, l’any 1954, l’Assemblea General de l’ONU va recomanar a tots els països instituir una jornada mundial de la infància. Aquesta proposta, que va ser adoptada per nombrosos països, va ser acompanyada anys més tard de dos textos fonamentals en la protecció de la infància, tots dos adoptats un 20 de novembre: la Declaració dels drets de l’infant (1959) i la Convenció relativa als drets de l’infant (1989). Aquest darrer text, que resulta ser el tractat internacional més ratificat en l’àmbit dels drets humans, defineix un seguit de drets de l’infant; entre els més importants podem trobar el dret a la vida i a viure dignament, a la salut, a l’educació, a jugar, a tenir una vida de família o a ser protegits davant de qualsevol tipus de violència o de discriminació. No obstant això, si aquesta convenció ha forçat molts països a promoure reformes legislatives en sintonia amb els seus principis, no podem obviar que més de trenta anys després de la seva promulgació trobem encara que molts dels drets essencials que conté són poc o gens garantits, en major o menor grau, segons els països. I no són pocs els exemples segons l’Unicef: encara hi ha al món 262 milions de nens i adolescents que no poden anar a l’escola o completar la seva formació, 500 milions que manquen de vitamines i minerals essencials a la dieta (dels quals 149 milions amb desnutrició crònica), 152 milions que estan obligats o forçats a treballar (sovint realitzant tasques laborals considerades com a perilloses), sense comptar els milers de nens i nenes reclutats com a soldats en conflictes armats o el fet que a l’Àfrica Occidental quatre de cada deu nenes estan casades (i són mares) abans de complir la majoria d’edat. Dades espantoses, que malauradament s’agreugen any rere any!