Problemes? Endavant!

Hi ha un món de diferència entre una persona que té un gran problema i una persona que fa d’un problema alguna cosa gran.

Un important psiquiatre explicà que durant diversos anys va donar entre vint i trenta hores setmanals de consells professionals. Aviat va descobrir que les persones que l’anaven a veure no eren forçosament les que tenien els problemes més grans; eren les que eren conscients dels seus problemes i consideraven molt estressants les dificultats per abordar-los. Ingenu al principi, tractà d’ar­reglar aquests problemes, només per descobrir que en sortir d’aquests entrarien a d’altres.

Un estudi fet a més de tres-centes persones summament notables, com Franklin Roosevelt, Helen Keller, Winston Churchill, Albert Schweitzer, Mahatma Gandhi i Albert Einstein, indicà que un de cada quatre tenia limitacions com ara ceguesa, sordesa o paràlisi. Tres quarts havien nascut en la pobresa, venien de llars destrossades o almenys de situacions familiars summament tenses o pertorbadores.

Per què tots aquests triomfadors van superar els problemes, mentre milers de persones se senten aclaparades per ells? Perquè van refusar agafar-se a les excuses comunes del fracàs. Van transformar els grans esculls en petites pedres sobre les quals trepitjar per travessar els rius. Es van adonar que no podien determinar totes les circumstàncies de la vida, però podien determinar quines actituds escollir davant de cada circumstància.

El diari Los Angeles Times va publicar aquesta cita: “Si vostè pot somriure quan qualsevol cosa va malament, vostè és un babau o un reparador.” Jo afegiria: o un líder que s’adona que l’únic problema que vostè té és el que permet que sigui problema a causa de la seva reacció equivocada cap a ell.

Els problemes et poden detenir temporalment. Tu ets l’únic que pot actuar permanentment. Aprèn a veure els problemes com ensopegades temporals, no com el final d’un estadi de benestar.