La vacuna

La irrupció de la pandèmia de Covid-19 ha suposat un gran impacte a escala mundial, tant des del punt de vista social i econòmic, com des del biomèdic i cientificotècnic.

La necessitat de fer front a aquesta pandèmia ha promogut un gran esforç internacional. Aquesta situació ha permès, alhora, el desenvolupament d’una important bateria de vacunes per lluitar contra el SARS-CoV-2 en un temps rècord. Però aquest fet, al mateix temps, ha creat un bon nombre de dubtes i preguntes entre la població en general.

La vacunació obligatòria contra el coronavirus que va anunciar la setmana passada Àustria va generar un debat entre altres governs sobre la possibilitat d’adoptar una mesura similar davant l’augment de casos, i això va reactivar les protestes de grups que s’oposen a les restriccions sanitàries.

Tot i que diversos països imposen un passaport Covid-19 per entrar a espais públics i l’obligatorietat d’immunitzar-se per a treballadors més exposats al virus, com el cas del personal sanitari, pocs van ordenar que les persones més grans de 18 anys hagin d’administrar-se tant sí com no la injecció.

Àustria va anunciar fa pocs dies que aquesta mesura regirà a partir del febrer i es va convertir en el primer Estat de la Unió Europea a adoptar accions tan dràstiques per frenar el rebrot de contagis que colpeja tot el continent.

Atenint-nos a l’ètica, segurament la vacuna no s’hauria d’imposar forçadament. Estic d’acord amb el fet que la llibertat personal va per davant. Però alhora, reflexiono i penso que la llibertat personal acaba on comença la llibertat i el respecte a totes les altres persones. I em pregunto: on seria la humanitat si el sentit comú no hagués imperat i una gran part de la població no s’hagués vacunat? I per què la sanitat pública ha de costejar d’igual manera els vacunats que els no vacunats? És equitatiu?

No tinc clar si cal obligar, però tinc molt clar que les restriccions als no vacunats han de ser cada dia més generalitzades.