Filantropia en femení

Fa uns dies vaig participar en l’Enterprising Women Lab que organitza Culturàlia i vaig compartir amb les assistents algunes reflexions sobre la filantropia i, en concert, com les dones en formen part.

Vaig buscar llistes de filantrops, i entre els 21 primers hi havia 17 homes, 3 famílies i una sola dona, en la 9a posició, la Sra. MacKenzie Scott (potser el seu nom no us sona, però si la presentem com l’exdona del Sr. Jeff Bezos, fundador d’Amazon, ja ens situem). Sempre m’ha fet la impressió que, habitualment, els homes dirigien els negocis i les dones, mares, germanes... portaven la part social. No tinc la resposta però històricament sempre hi ha hagut dones filantropes tot i que sense la visibilitat dels homes.

Nascuda a mitjans del segle XIX, Madam C. J. Walker Sarah Breedlove, la primera empresària afroamericana, és també considerada una de les primeres filantropes. Filla d’esclaus, va ser una visionària creant una empresa de cosmètica per a dones negres. I, aprofitant la seva posició, es va convertir en una activista per a la comunitat afroamericana. En la seva història està inspirada la sèrie de Netflix Selfmade.

Des d’ella fins a la Sra. Scott n’hi ha hagut moltes més: empresàries, presentadores de televisió, actrius i cantants, esportistes, científiques, de molts àmbits, però, segons l’experta Anne Monier en un article a The Conversation, la filantropia femenina continua sent un fenomen invisible perquè no hi ha recerca en la matèria i la poca que es troba parla del poder emancipador de les tasques socials per a la dona en segles passats, perquè tendim a comparar-la amb la filantropia masculina i, si els homes donen diners a certes organitzacions, les dones solen donar a entitats més petites en què s’involucren a nivell personal, i perquè, tot i que les dones donen més, la filantropia és un reflex de la nostra societat estructurada al voltant del matrimoni.

Hi esteu d’acord? Què en penseu?