Impotència

No us preocupeu si penseu que la columna d’avui es refereix a un problema sexual, és normal. De fet, si feu un posicionament de la paraula en les publicacions d’internet, us puc ben assegurar que més del 70 per cent es refereixen a la disfunció erèctil masculina.

Però no és el cas, no vull parlar de problemes sexuals. Avui no. El tema és la impotència des d’un punt de vista psicològic, de la falta de força, poder o competència per realitzar una cosa o per fer que succeeixi.

Vivim en un món en el qual ja fa molt de temps hem estat capaços d’arribar a trepitjar la Lluna (tot i que hi ha qui no s’ho creu) però no hem estat capaços d’acabar amb el virus aquest en tot aquest temps. No sé vosaltres, però jo creia que la situació aniria ja cap a la seva desaparició i no m’imaginava aquesta sisena onada i les seves variants. I això em causa impotència. Impotència en veure que encara mor gent, impotència de veure que va en augment i que no té pinta d’aturar-se. Impotència davant la incertesa. Veure que cada pas que s’ha de donar és una tornada al passat.

Pensem que ho tenim tot sota control però estem equivocats, la vida no la podem preveure. La naturalesa una vegada més venç l’ésser humà i els que estem al servei del país únicament podem dedicar tots els nostres esforços a legislar i intentar minvar els terribles efectes negatius en cada situació, i fer-ho bé o malament, però en tot cas de conformitat amb el que nosaltres entenem que necessiten els nostres ciutadans i ciutadanes, sense cap tipus d’interès personal.

Ja ho he dit en diferents ocasions, l’opinió dels diferents polítics hauria de ser una crítica constructiva, una aportació que pugui aportar alguna cosa profitosa al país, ja que em sembla realment molt trist i irresponsable utilitzar una situació com la que tenim per treure un rèdit polític de cara a les properes eleccions.