Continua el rosari de l'habitatge

Mentre el Parlament Europeu es prepara per votar el tema, un estudi recent mostra que els treballadors pagats amb el salari mínim en 11 estats membres de la UE destinen almenys el 40% dels seus ingressos a l’habitatge.

En cinc d’aquests països, després de pagar el lloguer, les persones que treballen a temps complet tenen menys de la meitat del seu sou per menjar, escalfar-se i viatjar. En altres sis països, el lloguer representa entre el 41% i el 48% del sou.

L’estudi posa de manifest la inadequació dels salaris mínims legals a tota la UE fins a tal punt que els treballadors no poden

cobrir els costos bàsics de la vida.

A 20 estats membres, el salari mínim legal s’estableix per sota del llindar del risc de pobresa definit per la UE (60% del salari mitjà nacional) i és inferior al 50% del salari mitjà.

La Comissió Europea ha presentat un projecte de directiva sobre salaris mínims. Tanmateix, en la seva versió actual, aquesta directiva encara permetria fixar els salaris mínims legals per sota del llindar de pobresa.

Una adequació justa dels salaris mínims legals ha de tenir en compte el cost real de la vida i anar acompanyada de noves mesures per enfortir la negociació col·lectiva. Aquestes esmenes es troben entre les que compten amb el suport de la CES de cara a la reunió de la Comissió d’Ocupació del Parlament Europeu que ha tingut lloc el novembre del 2021.

Quan parlem del preu de l’habitatge no tenim en compte el preu de l’assegurança obligatòria, el preu de la llum, i si possible una plaça d’aparcament. Si afegim aquests conceptes els preus es disparen i s’enfilen encara més, i molts sobrepassen amb escreix el 50% dels seus salaris, i els salaris i pensions continuen sense créixer, cosa que converteix tot plegat en un autèntica precarietat social i laboral.