Llibertat en temps de pandèmia

Em preocupen els debats de la llibertat. Per una banda, banalitzar el nazisme i insultar personalment és una barbaritat. De l'altra, veig una defensa poc profunda de la seguretat, com si les mesures per fer front a la pandèmia fossin com posar un semàfor o abaixar el volum de la música per no molestar el veí. Oblidem que la Xina ha ampliat el control i ha eliminat qualsevol llibertat individual en nom de la salut: noves tecnologies de vigilància massiva, censura d'internet, vaccinació obligatòria i l'ús de sistemes de crèdit social. Això és efectiu per salvar vides i als països democràtics ens posa en un enorme repte.

Hauríem de reflexionar més enllà del fet que la seguretat col·lectiva requereix limitar les llibertats individuals per reflexionar sobre com podem controlar la pandèmia preservant els valors més preuats que tenim.

Primer, cal que els governs ens controlin, però hem de controlar també les autoritats: cal total transparència sobre l'ús dels recursos públics i institucions de control independents. Segon, cal que les mesures siguin el màxim de transitòries, voluntàries i el mínim d'obligatòries; caldria seguir així amb la vaccinació. Tercer, cal preservar la llibertat d'expressió i crear espais de debat sobre les mesures. Caldria obrir-nos a escoltar els neguits dels manifestants. Quart, podem implementar noves tecnologies de vigilància que ens atorguin sobirania sobre les nostres dades, aplicant tecnologia de cadena de blocs. Així les dades no se centralitzaran en una autoritat sinó que seran més automatitzades, privades i distribuïdes. La gestió de la pandèmia no és només una qüestió de salut pública, ens hi juguem molt, caldria sempre mantenir l’humanisme, el civisme i la solidaritat que ens caracteritza en enfront de l'autoritarisme tecnocràtic de la Xina o el populisme dels extrems, així sortirem reforçats del difícil moment que vivim.