El joc de l'oferta i de la demanda

Ens van avisar ja fa mesos que per Nadal molts dels productes electrònics més demanats estarien esgotats degut a causes molt diverses, però totes relacionades amb la pandèmia. Retard global en el transport marítim, amb col·lapse dels principals ports mercantils mundials, dependència alta dels proveïdors asiàtics, ritme de producció que pateix per cobrir el repunt de consum, manca o escassetat de components electrònics, etcètera. Les causes són molt diverses i fomenten que en el mercat paral·lel s’ofereixin productes sovint al doble de preu que normalment costen. Així doncs, no ens ha d’estra­nyar si volem adquirir el nou iPad o, pitjor encara, la Play­Station 5, de només trobar-ne a la revenda en plataformes tipus Amazon, Wallapop o Cdiscount Marketplace, per només citar-ne les més conegudes. El que sí que pot sobtar és de trobar aquests mateixos productes a preus de revenda, és a dir, a més del doble del preu de venda al públic proposat per la pròpia marca, en algunes botigues del Principat (i no dic pas en totes, ja moltes opten per no tenir estoc conservant el preu oficial proposat). Us dono un exemple. L’altre dia buscava una PlayStation 5, amb l’esperança de trobar-ne una tot i haver llegit a tot arreu que era impossible aconseguir-la, amb un preu oficial que varia entre 400 i 500 euros, en funció del model. Si les grans superfícies del Principat la proposaven a aquest preu, tot i no tenir-ne en estoc i especificant que tenien una llista d’espera llarguíssima, no era el cas d’alguns comerços de l’artèria comercial. Efectivament, en més d’una botiga la vaig trobar però a un preu molt diferent, és a dir entre 900 i 1.000 euros. Entenc perfectament el joc de l’oferta i de la demanda, tot i que no el comparteixo, però em preocupa la imatge i la credibilitat que donem com a país quan comerciants s’aprofiten de l’escassetat d’un producte per vendre’l a un preu que és molt més elevat que l’oficial.