Fatiga pandèmica

Ja fa uns mesos l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va definir la fatiga pandèmica com l’esgotament derivat de la crisi sanitària, provocant desànim emocional, manca d’energia, i que pot arribar a comportar angoixa o altres alteracions psicològiques. No ens cal cap definició de l’OMS per evidenciar que ja estem tots cansats d’aquesta pandèmia que està afectant les nostres vides des de fa pràcticament dos anys. A alguns les pèrdues personals o econòmiques els han provocat un fort patiment. Als que estan al capdavant de la gestió i de la lluita de la covid, la vetlla constant de l’evolució de la pandèmia i la pressió de la feina els provoca estrès. Els infants en edat escolar i els pares han de gestionar amb resiliència els nombrosos tests o confinaments. A altres, simplement, la manca d’interacció social, la reducció d’activitats de lleure, els provoca avorriment, apatia o fins i tot solitud. La crisi sanitària ens està desgastant emocionalment a tots. Les restriccions i els relaxaments periòdics de les mesures no veure la fi de la pandèmia i les recaigudes amb noves variants després d’intuir el final de la crisi sanitària a l’estiu, tot plegat està alimentant la fatiga pandèmica que patim tots amb més o menys mesura.

Els indicis d’aquesta fatiga es perceben en les interaccions diàries. Algunes persones es queixen amb més facilitat, estan més irritables, tenses i es mostren més pessimistes. En alguns casos manca motivació i il·lusió o, fins i tot, s’observa cert aïllament social. En altres aquest cansament es tradueix en un rebuig de les mesures.

La fi de la pandèmia és encara ben incerta i no ens queda cap més remei que viure el present amb el màxim entusiasme possible. Necessitem encara molta paciència, molt optimisme, deixar al marge el desgast personal que ens provoquen les restriccions i, sobretot, molta responsabilitat, sentit comú i seguir complint totes les recomanacions sanitàries.