La lluita és de tots

Acabarem i començarem l’any pràcticament igual que l’any passat, amb confinaments i reunions restringides i fitades amb un mínim de persones per dinars i sopars i per la resta de berenars, menjars i reunions diverses que encara ens queda fins haver passat la diada de Reis, això sí, amb una diferència important i prou significativa, ja que una gran part de la població ja està vacunada fins i tot amb la tercera dosi per intentar prevenir i atenuar els contagis i la propagació sobretot de la nova variant òmicron.

Malauradament les mesures adoptades sembla que no han estat ni ben rebudes ni aplicades en molts entorns de convivència familiar, inclús en casos de contagis on la persona o persones del mateix nucli familiar han estat contagiades però han fet cas omís de les recomanacions per no contagiar i continuar propagant el maleït virus, amb el qual continuem lluitant malgrat aquells negacionistes i antivacunes que continuen fent vida normal com si tot el que està passant no anés amb ells. Aquesta part de la societat que encara creu que les vacunes, les distàncies de seguretat, el passaport covid i les mascaretes no serveixen de res potser en comptes de queixar-se tant podrien aportar la solució per controlar la propagació i evitar els contagis, i de pas també els demanaria si tenen la solució a tota la crisi que estem patint i que patirem tots plegats, els negacionistes i els que no ho som.

No cal ser economista ni ser un llumeneres per adonar-nos que gran part de la bona economia del nostres país funciona a través del turisme que rebem, turisme que necessita botigues, restaurants, oci nocturn i sobretot seguretat sanitària per gaudir de la nostra Andorra.

Finalment, la responsabilitat és de tots, tot és un engranatge destinat a tenir un lloc de feina segur perquè la nostra economia pateixi el mínim possible i de pas la nostra salut i benestar social també comencin a millorar.