Positivitat i positivitat

Primer escrit de l’any i primera cerca d’inspiració. Si hi ha alguna idea que tinc clara, en el moment de posar-me a reflexionar sobre el contingut del meu article, és que vull ser positiu, encetar bé aquest primer mes del calendari, i no utilitzar cap dels meus temes predilectes com ara la mala o la manca de gestió política, la pandèmia o encara l’escalfament global que afecta el nostre planeta. També tinc clar que tampoc vull parlar de la problemàtica de l’habitatge, dels diferents tipus de violència que afecten les nostres societats modernes (violència física, de gènere, verbal, sexual, psicològica, econòmica, etcètera) o del fet que les relacions humanes es perden cada vegada més a favor dels contactes virtuals. No, per al meu primer escrit de l’any vull ser positiu, ja que crec que aquesta actitud, conjuntament amb la calma, l’optimisme, l’empatia i la reflexió, entre altres, és la més adequada i la més pertinent quan les coses no van bé, quan els problemes semblen no acabar mai i costa trobar-hi solucions. En efecte, el terme positivitat, encara que avui en dia pot fer la sensació que tingui un sol significat amb una forta connotació negativa, ja que l’associem al fet d’haver contret la covid, s’ha de llegir en un sentit positiu. Una persona amb una actitud positiva serà, doncs, una persona que prendrà les seves decisions per avançar cap als objectius que s’ha marcat, i que afrontarà els problemes i els entrebancs que trobarà pel seu camí, en oposició a la persona que determinarà la seva conducta per fugir-ne, amagar-los o ignorar-los. Actualment, tenint en compte que vivim una situació que sembla insuperable, ja que totes les solucions que hi aportem no funcionen o només tenen efectivitat en un període limitat de temps, hem d’intentar tenir una actitud positiva, amb l’objectiu de minimitzar els efectes de la pandèmia. Només d’aquesta manera podrem avançar i, sobretot, viure millor.