Any nou i vida nova, dieu?

Any nou, vida nova.

Tanmateix, digui el que digui l'adagi, el pes de les tradicions és tan arrelat, la inèrcia dels ginys que ens mouen tan forta, la sopor dels esperits tan profundament mesurada, que qualsevol resolució que pugui poder assemblar-se a un intent de revolució, per insignificant que sigui, sempre ha de fer front a un tal exèrcit de forces ocultes, de vegades fins i tot contradictòries però remant en un mateix sentit, que l'intent restarà al fons del calaix dels propòsits fallits, a menys que la voluntat sigui a prova de foc i s'armi del valor capaç de vèncer les cohorts disposades a barrar-li el camí. Qui no ho ha experimentat mai?

Passa el mateix en tots els àmbits. No només en la vida de cadascú de nosaltres sinó també en la col·lectiva i en tots els camps del nostre món.

Darwin ens ha ensenyat que viure és resistir; que resistir és adaptar-se.

Som capaços d'entendre que difícilment es pot fer front als 60 anys de la mateixa manera que es fa amb els 25 o els 30. O ens adaptem a les noves circumstàncies imposades per la vida o la perdrem sense ni adonar-nos-en.

L'exemple val per tot el que ens envolta. No hi ha re que duri eternament i del que es tracta és d'anar sent capaç d'adaptar-se, fins i tot de reconfigurar o de reconvertir el model existent per donar-li la competència indispensable per a poder subsistir... Per molt que pugui semblar que se'l modifica, que se'l perverteix. Llei de l'evolució!

És impensable, dins del món del segle XXI, pretendre mantenir privilegis (ho són? Quins?) d'altres temps, tancant els ulls a la vertiginosa modificació planetària dels paràmetres que regeixen la interconnexió de les nacions.

Qui no ha vist, encara que només sigui en reportatges televisius, els desplaçaments de peixos en bancs monumentals, les bandades d'ocells que enfosqueixen el cel, les rajades de mamífers?

Recerca de seguretat. Instint de supervivència.